Les Terres de l'Ebre són una regió de Catalunya que aplega les seves comarques meridionals: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El seu accident geogràfic més característic és el curs baix del riu Ebre. En el Pla territorial general de Catalunya està definit com un dels vuit àmbits funcionals territorials i també serà una de les futures vegueries segons la Llei de vegueries de Catalunya. És el sisè àmbit per població, l'any 2009 tenia 190.860 habitants.El nom Terres de l'Ebre es va popularitzar arran del llibre de l'escriptor rapitenc Sebastià Juan i Arbó, titulat també Terres de l'Ebre. Arbó pretenia dibuixar, sobretot, la vida al Delta de l'Ebre i a Amposta.
L'expressió, més tard, va passar a designar les quatre comarques meridionals de Catalunya i el que abans s'entenia per la Ribera [de l'Ebre] (sense confondre-ho amb l'actual comarca de la Ribera d'Ebre). La idea va sorgir a les jornades realitzades en el marc del Congrés de Cultura Catalana a Tortosa (1977) i es va consolidar definitivament durant el moviment cívic en contra del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i del transvasament de l'aigua l'Ebre articulat a través de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.
Una fixació estricta de criteris de geografia humana reduiria les Terres de l'Ebre potser a les comarques del Baix Ebre i del Montsià.
Un cas semblant ocorre a la comarca de la Ribera d'Ebre, lligada més a Reus en alguns punts de la vida quotidiana, sobretot gràcies a la línia ferroviària que enllaça directament les seues terres amb Reus i Tarragona, i no pas amb Tortosa o l'Aldea. Cal apuntar que aquesta comarca presenta també un fort caràcter de transició entre Lleida (la meitat nord) i Reus (sobretot la meitat sud); el Pas de l'Ase fa de divisòria.
El cas de la Terra Alta és diferent. És una zona encara mal comunicada amb l'eix Tortosa-Amposta, però no pot tenir altre lligam administratiu dins de Catalunya que no sigui amb el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre. Cal fer referència, és clar, al nexe d'aquesta comarca amb les del Matarranya i el Baix Aragó-Casp, ja a la comunitat autònoma de l'Aragó.
Una fixació estricta de criteris de geografia humana reduiria les Terres de l'Ebre potser a les comarques del Baix Ebre i del Montsià.
Un cas semblant ocorre a la comarca de la Ribera d'Ebre, lligada més a Reus en alguns punts de la vida quotidiana, sobretot gràcies a la línia ferroviària que enllaça directament les seues terres amb Reus i Tarragona, i no pas amb Tortosa o l'Aldea. Cal apuntar que aquesta comarca presenta també un fort caràcter de transició entre Lleida (la meitat nord) i Reus (sobretot la meitat sud); el Pas de l'Ase fa de divisòria.
El cas de la Terra Alta és diferent. És una zona encara mal comunicada amb l'eix Tortosa-Amposta, però no pot tenir altre lligam administratiu dins de Catalunya que no sigui amb el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre. Cal fer referència, és clar, al nexe d'aquesta comarca amb les del Matarranya i el Baix Aragó-Casp, ja a la comunitat autònoma de l'Aragó.
